Monuments
CONJUNT PATRIMONIAL DEL CASTELL DE CASTALLA
És tracta de l’agrupació de béns culturals –materials i immaterials-, i naturals, amb uns valors històrics, mediambientals, i patrimonials comuns, localitzats al turó del Castell de Castalla.
CASTELL DE CASTALLA
El castell es troba situat al municipi homònim, coronant un estratègic turó, a 780 m snm, situat gairebé al centre de la comarca de la Foia de Castalla, al nord de la província d’Alacant. La seva posició li permet controlar les entrades i sortides naturals a la comarca: la Canal Ibi-Alcoi (NE de la Foia), la llera del riu Verd (S de la Foia) y la Vall de l’Arguenya (NO de la Foia).
El seu estratègic emplaçament i proximitat als recursos hidrològics i les terres de cultiu, van propiciar l’ocupació del turó sobre el qual s’assenta el castell des de l’edat del bronze, al II mil·lenni aC i durant les èpoques ibera i romana, segles V aC-IV dC. D’aquests moments només es conserven béns mobles, pel que és impossible precisar les característiques de les diferents ocupacions.
Després d’un llarg parèntesi de sis segles, caldrà esperar fins al segle X per tornar a tenir informació de l’ocupació del turó. Sembla que en aquests moments hi va haver un poblat en altura, del que es té constància per uns pocs fragments ceràmics de clara adscripció califal, descoberts en els treballs de documentació de la façana del Palau.
A principis del segle XI, coincidint amb la ruptura del poblament que afecta aquests poblats, es va planificar el ?i?n de Castalla, dependent de la taifa de Dénia. Aquest constava d’una àrea militar a la part superior del turó, de la qual s’ha conservat l’aljub del Pati d’Armes, d’un hipotètic albacar als vessants nord i oest, i d’un nucli poblacional emmurallat als vessants sud i est. Altres elements que formarien part d’aquest conjunt són la possible segona línia de muralla, situada entre el nucli poblacional i l’àrea militar superior, i una possible necròpolis.
Sota el govern dels almohades (segles XII i XIII), probablement es va construir la muralla est –segons es desprèn de l’anàlisi de la seva morfologia constructiva–, i es va transformar l’organització interna de l’àrea militar del castell (que encara seria el cap administratiu de la comarca).
La incorporació a la Corona d’Aragó va tenir lloc pacíficament en 1244. Aquesta es va produir a finals d’any, durant el setge de Biar (Alacant), quan un grup de cavallers aragonesos juntament amb l’últim governador almohade, sayyid Ab? Zayd, van ocupar la plaça.
A la centúria següent, el seu lamentable estat de conservació i davant el perill de la seva captura pels castellans en el context de la guerra dels dos Peres (1356-1365), abans de demolir-lo, Pere IV el va donar en feu a Ramon de Vilanova i Lladró de Vidaure (20 de setembre de 1362), I baró de Castalla. Aquest acte, realitzat en contra de la voluntat dels seus habitants, va assegurar la seua defensa i bon manteniment. A més, va marcar l’inici d’una sèrie d’importants transformacions, que s’estendran durant el segle XV. En primer lloc, es va produir la planificació i construcció del Palau i el Pati d’Armes.
Durant el segle XVI, es va produir la remodelació de la fortificació amb la construcció de la Torre Grossa, en 1529. Aquesta és l’última actuació d’envergadura que es va dur al castell. Al segle XVII no va exercir un paper militar, ja que no té elements de la guerra moderna, com merlets per canons o murs terraplenats per resistir l’artilleria. Possiblement va caure en desús i es va abandonar en aquest moment. En aquest sentit, no és descartable que els seus elements comencessin a ser reutilitzats pels veïns de Castalla.
Al segle XVIII ja es troba completament abandonat, encara que durant la Guerra de Successió Espanyola es va netejar l’aljub del Pati d’Armes per utilitzar com a magatzem. Durant aquest conflicte, per la seva ubicació estratègica, va ser utilitzat pels anglesos, el març de 1707, com lloc de control. Aquesta mateixa funció va tenir en la centúria següent, durant les dues batalles que van tenir lloc a Castalla en el marc de la Guerra de la Independència. A la primera –21 de juliol de 1812–, va servir com a talaia defensiva de les tropes franceses. En la segona –13 d’abril de 1813–, van ser les tropes angleses les que van aprofitar el turó del castell com a punt defensiu i de control.
A partir d’aquest moment es converteix en testimoni silenciós de la visita de gents i de la comarca que van deixar les seves referències sobre diversos temes, com la guerra civil, la postguerra i la seva visita al castell a través d’una infinitat de grafits.
Entre els anys 2003 i 2006, es va produir la intervenció arquitectònica, al Palau, el Pati d’Armes i la Torre Grossa. Aquesta actuació, clau en la recuperació social del castell, ha millorat l’estat de conservació de la fortificació i l’ha transformat en un bé cultural accessible.
Com s’ha assenyalat, el castell està format per tres parts:
Palau: Posseeix una planta quasi rectangular, amb torres en tres dels seus angles, quatre altures i estades organitzades al voltant d’un pati central amb aljub. La torre circular presenta troneres de creu i orbe. El sistema d’accés es troba en la cara aquest de l’edifici encara que, en primer lloc, és necessari salvar una rampa ascendent i un corredor d’accés rectangular. El Palau pertany al tipus de construccions –juntament amb el Castell de Forna, el castellet de Olimbroy, el castell-palauet de Cox i el castell de Crevillent, totes elles a la província d’Alacant– denominades domus maior, caracteritzades per la seua funció domèstica com residència del senyor feudal. Va ser construït entre la segona meitat del segle XIV i al llarg del segle XV.
Pati d’Armes: És un gran espai obert, que alberga una sèrie d’estructures, amb distint grau de conservació, pertanyents a diferents moments històrics:
- Andalusí
- Taifal (segle XI)
- Almohade (segle XII-1244)
- Cristià
- Medieval (1244-1299, segles XIV y XV)
- Modern (segle XVI)
Les estructures corresponen a espais de magatzematge –en alguns casos amb llars–, abeuradors, rafals i/o estables per a animals, vials per al trànsit de persones i animals; i canalitzacions i dipòsit d’aigua. El pati està delimitat per dos llenços de muralles un a l’oest i altre a l’est, que connecten el Palau amb la Torre Grossa. La muralla oest presenta panys de parapet i espitlleres sota la línia d’aquests, mentre que la muralla aquest manca d’ells. A més, en la muralla oest es troben els orificis dels antics mantellets. D’altra banda, la muralla est no guarda cap tipus de remat, quedant solament les restes d’una menuda torre de planta rectangular i arrencada de murs en talús. En ella es troba la porta d’accés a la fortificació. Aquesta és de cadirat, formant un arc de mig punt a l’exterior i rebaixat a l’interior, amb marques de picapedrer. A la seua part superior queden restes d’un matacà. Les muralles i la porta d’accés han estat adscrites, tradicionalment, als segles XIV i XV. Però, a partir dels resultats de l’actuació arqueològica al Pati d’Armes, els autors de la mateixa han plantejat la hipòtesi que la muralla est es construïra durant els segles XII i 1244 (fase andalusí almohade). Aquesta seria reutilitzada pels cristians després de l’ocupació del castell, encara que realitzarien modificacions com la construcció de la porta entre la segona meitat del segle XIV o algun moment indeterminat del segle XV.
Torre Grossa: Construcció situada al sud del recinte emmurallat i construïda en ca. 1529. És de planta circular i posseeix dues altures, rematades per una coberta amb panys de parapet espitllerats. El seu accés es realitza per una porta d’arc de mig punt de cadirat. Presenta alguns elements d’intenció artística com una finestreta amb arc conopial que il·lumina l’escala, una gàrgola i un ihesus, juntament amb elements defensius, funcionalment inútils per la seua incomoditat d’accés i escassa visibilitat, com quatre troneres per a arma de foc de la planta baixa. Ambdues plantes estan cobertes per una volta semiesfèrica resoltes amb un sistema d’encofrat perdut de canyes.
HORARIS DE VISITA GUIADA AL CASTELL DURANT TOT L’ANY
HORARIS I DATES DE VISITA NOCTURNA AL CASTELL
L’Ajuntament de Castalla queda exempt de qualsevol responsabilitat derivada d’un mal ús de les instal·lacions del castell per incompliment de les prohibicions prèviament explicades.
RESERVES:
Telèfons: 966 56 10 18
Correu electrònic: castalla@touristinfo.net
ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ
Es va acabar de construir l’any 1572, per dos germans pedrapiquers de la pròpia Castalla. L’església pertany a l’estil gòtic català; d’autèntica i enorme volta central, capelles situades entre els contraforts i absis poligonal. La nau de la volta central és ogival i cuatripartita mentres que la de l’absis és estrelada. Entre les capelles laterals destaca la Capilla de la Mare de Déu, d’estil renaixentista. Les fatxades principal i lateral són també d’estil renaixentista així com el quadrat campanar.
Horaris de visita: Diumenges de 9h a 13h. Entre horaris de culte. Els grups poden telefonar al telèfon de la parròquia i concertar la visita.
Preu: Gratuït
Tel: 965560518
AJUNTAMENT
És un edifici d’estil renaixentista, amb les característiques pròpies de les construccions civils de l’època a València: fatxada de pedra de carreu, planta baixa amb tres arcs de mig punt que servia de Llotja, planta superior amb deu finestres d’arc de mig punt, etc.
La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitjan segle XVII.
En el seu interior, cal destacar en la sala de plens (1a planta, les pintures de l’artista local Eliseo, amb uns quants quadros amb escenes de la vida quotidiana de tradicions i costums de Castalla, menció especial, la reproducció del quadro del pintor Langlois “Batalla de Castalla” en referència a les batalles napoleòniques que es van produir en la localitat en 1812-1813, el quadro original es troba en el museu Versalles de París.
Horari de visitas: de dilluns a Divendres de 9,00 a 14,00h
Tel: 966 56 08 01
CONVENT PARES FRANCISCANS
L’edifici del convent s’inscriu dins de l’estil Neoclàssic amb unes característiques d’austeritat en les seues ornamentació pròpia de l’Orde que el va construir. Es va començar a construir a mitjan segle XVIII i van concloure les obres en 1.810.
El temple comptava amb un quadro annex, del que actualment només queda la porta exterior del mateix. Després de la desamortització de Mendizabal, l’edifici va deixar d’exercir la seua funció de convent, el Claustre va exercir funcions socials.
Horari de visitas: dissabtes de 18,00h a 20,00h. Entre hores de culte. Els grups poden concertar la visita telefonant a la parròquia.
Tel: 965 56 05 19
CASA DEL FESTER
L’edifici va ser inaugurat en 1983 per a fer les ambaixades en la Festes patronals. És l’actual seu de l’Agrupació de Comparses de Moros i Cristians de Castalla (www.morosicristianscastalla.org).
Durant aquest l’any, es realitzen exposicions temporals relacionades amb les festes, alberga els trages que durant les festes de moros i cristians utilitzen els festers d’ambdós bàndols.
Entrada: Gratuïta
Tel: 965 56 16 01
ERMITA DE LA SANG
Edifici religiós d’estil gòtic primitiu, l’origen del qual cal situar entorn de la segona mitat del segle XIII ja que pertany al denominat estil Gòtic de Reconquista; conegudes d’esta manera per ser consagrades pel propi Jaume I. Des del segle XIII al segle XVI va ser l’Església de Castalla fins que amb la construcció de l’actual Església va passar a ser ermita, seu de la Confraria de la Sang i depositària de la imatge de la Mare de Déu de la Soledad, patrona de la localitat.
El seu estil pertany al gòtic primitiu amb una autèntica nau central formada per enormes arcs ogivals, formerets i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és de teginat.
En 1.436 es va ampliar en dos cossos com a conseqüència del gran augment de població que va experimentar Castalla per aquella època. Posteriorment, en el segle XVIII se li va afegir un camerino rococó per a custòdia de la imatge de la Mare de Déu.
Horari visites: Diumenges de 16,30h. – 18,00h. Horari de Culte. Els grups poden concertar la visita telefonant a la parròquia.
Preu: Gratuït
Tel: 965 56 05 19